UN CAS D'ESQUIZOFRÈNIA

Aquest dilluns passat, 23 de novembre vam veure el documental Un 1% esquizofrènia.

En aquest, apareixen casos de persones que l'havien patit i uns quants especialistes com psiquiatres i algun psicòleg que expliquen aquesta malaltia mental i el perquè dels seus actes dels que la pateixen.

El documental que el podríem qualificar, fins i tot, de pel·lícula com a cas real, considero que està molt ben realitzat. La manera com aquelles persones expliquen la seva situació i l'alternança dels comentaris dels professionals aconsegueixen que el concepte d'esquizofrènia i el que comporta el poguem entendre més bé si és que realment no n'erem conscients. Realment vaig poder observar en els ulls dels pacients que ha de ser una malaltia molt dura i, alhora, ja se sap que perillosa.

El que m'interessa tractar amb aquesta entrada és el record que em va portar el dilluns aquest documental. És el cas d'un crim que va succeeir al meu poble, a Malgrat de Mar, en relació amb aquesta malaltia mental.

Els fets van passar el mes de maig de fa dos anys, el 2007. Un noi d'uns 30 anys que patia esquizofrènia i que vivia amb els seus pares va morir a causa dels trets que va provocar un mosso d'esquadra. Tot va succeir arrel d'una discussió entre pare i fill que gràcies als veïns que havien sentit crits, van avisar a la policia. Aquest noi estava molt nerviós i tenia un comportament agressiu, però quan suposadament estava calmat es va amagar al bosc proper on tenien la seva residència. Els mossos i la policia van intervenir en la recerca del noi però no van aconseguir res. Més tard, el jove va poder tornar a casa sense ser vist pels agents. En aquella situació també hi havia la presència del personal sanitari SEM el qual no va poder aconseguir calmar el noi hores abans.

Un cop el noi va aconseguir entrar al garatge en va sortir amb un casc de moto posat i un pic enorme. Els agents i el personal es van protegir, però l'agressor va perseguir a un dels agents amb el pic a les mans fins que el va atrapar. Abans de que el golpegés, el mosso va treure la seva arma i el va advertir que s'aturés i, en veure que no li feia cas, va disparar. La víctima va quedar ferida amb dos bales i poc després va morir.

Tot i que són fets que van passar fa dos anys, el documental em va retornar a la memòria la mort d'aquell noi jove el qual patia esquizofrènia i, degut a una conducta nerviosa i un comportament agressiu, desgraciadament va acabar amb la seva mort.

Per una banda, sento llàstima per aquell noi i, sobretot, per la seva família perquè imagino que la situació que van patir va ser molt dura. Per altra banda, penso que el mosso d'esquadra va actuar correctament ja que es tracta d'una defensa pròpia.

Per últim vull afegir que la família de la víctima van comentar dies més tard que, tot i que el su fill tenia teràpia contínua amb un psiquiatra, l'havien dut a un hospital especialitzat en malalts mentals, temps enrere, per ingressar-lo i el metge els havia dit que el seu fill ja estava bé. Dit això, crec que aquest tipus de malaltia mental, pel que he pogut veure en diversos casos, sempre hi haurà alts i baixos.

Espero que us hagi interessat força aquesta notícia, si més no, per la relació de la classe del dilluns!